Captar la atmosfera de espacios interiores, creados por hombres i llenos de signos que demuestran su paso, pero destacando la presencia de ausencias humanas me transporta a momentos y sensaciones concretas.
El alma del edificio. Las experiencias vividas en estas dependencias parecen perpetuarse en paredes y objetos creando una atmosfera reveladora de todo lo que allí sucedía. Espacios emblemáticos que nos transportan por momentos a la época , al entorno y al contexto del edificio como si de un juego virtual se tratase.

Los espacios deshabitados son la percepción de experiencias y hechos consumados que perduran por encima de toda existencia y de toda experiencia...la volatilidad y transformación de estos espacios parece demostrar que vive, palpita y repsira com un ser en constante evolución...la huella de lo que fue y el preludio de la muerte para volver a renacer como si de una reencarnacion arquitectónica se tratase.

 

Captar l’atmosfera d’espais interiors, creats per homes i plens de signes que demostren el seu pas, però destacant la presència d’absències humanes em transporta a moments determinats i a  sensacions concretes.
L’ànima de l’edifici. Les experiències viscudes en aquestes dependències semblen perpetuar-se en parets i objectes creant una atmosfera reveladora de tot el que allí succeí. Espais emblemàtics que ens transporten per moments a l’època, a l’entorn i al ontext de l’edifici com si d’un joc virtual es tractès.

Els espais deshabitats són la percepció d'experiències i fets consumats que perduren per damunt de tota existència i de tota experiència...la volatilitat i transformació d'aquests espais sembla demostrar que viu, palpita i respira com un ésser en constant evolució...la petjada del que va ser i el preludi de la mort per a tornar a renéixer com si d'una reencarnació arquitectònica es tractés.